dimarts, 29 d’agost del 2017

Del Reglament Municipal de 1843 als protocols de 1977

Els Protocols i el missatge de Josep Pons Lluch (7)

Van passar 140 anys d’aquell contratemps de 1703 i de nou Sant Joan havia perdut esplendor i bona part de la puresa antiga. D’aquí que novament, les autoritats locals, que feia poc formaven part del nou Ajuntament -una volta abolit l’Antic Règim de les Universitats l’any 1835, van fer constar, debatent de les festes el 30 de juny de 1843, el següent:

“Se han introducido en ellas algunes prácticas y abusos que convendría tal vez reformar, y poner en observación otras que seria bien hacer revivir, acordó el Auyuntamiento nombrar y nombra una comisión... para que tomando en cuenta con su ilustración todo lo relativo a la citada fiesta se ocupe en la formación de un reglamento o estatutos que sirvan en lo sucesivo de Norte y guía a los que han de dirigir la citada función.”

Imatges d'en primer. Festes de Sant Joan
La comissió va estar formada per persones expertes dels diferents estaments. Llavors la festa va ser refeta però només per recuperar l’esplendor d’antany. Aquí hi trobam l’excepció que 25 anys després va ocórrer el fet polític del període revolucionari, que ja hem comentat i que va significar molta preocupació.

Si de 1703, amb l’Scriptura Pública, van transcórrer 140 anys fins que no es va redactar un nou ordre de com fer Sant Joan, des de 1843 han passat, curiosament, quasi 140 anys, concretament 134, fins que no hi ha una nova revisió, que són els Protocols de Josep Pons Lluch de 1977. Potser Pons Lluch no representava pròpiament l’Ajuntament, però n’era l’arxiver municipal i membre de la Junta Municipal de Sant Joan. Sempre, emperò, es va basar en la substància antiga. I açò també ho deixa escrit al pòrtic d’aquests Protocols:

“Quant a l’esdevenidor, deixam unes pàgines en blanc (açò era a la primera edició), per poder-hi anotar les reformes o canvis que per evolució puguin sorgir en el pervenir (o el que hagi pogut oblidar-se), quedant, emperò, resguardat al mateix temps el que pugui menysprear-se; ni manco anul·lar-se el seu passat com tampoc el present; pauta que hem pretès seguir en la formalitat del llibre de les Set Sivelles, exclusiu de les Festes de Sant Joan”.

Segurament hi havia coses en la presa de decisions sobre la Festa en què no hi estava d’acord. Fets dels quals no s'hi mostrava massa favorable, com l’any 1966 amb la declaració de “Fiestas declaradas de Interés Turístico-Nacional”, promogudes pel Ministerio de Información y Turismo, per posar un exemple. Per altra banda, no sé que en pensaria ara Pons Lluch del fet que la Junta Municipal de Sant Joan s’hagi suprimit (o s’hagi inutilitzat); ell que en va ser membre fundador de la mateixa. En Bep Padet també ens volia fer veure que havíem d’actuar per saber recuperar coses perdudes i ho volia fer saber al poble, més enllà del que poguessin fer les autoritats un moment donat de la història.

Un altre historiador, Florenci Sastre Portella, prou coneixedor també de les Festes; escriu en el pròleg del llibre de Pons Lluch “Sis anys sense Caixer Senyor”:
“Quin és el secret de la pervivència de Sant Joan? Jo crec –diu Sastre Portella- que és la conjunció de dues voluntats: la de les nostres autoritats (primer la Universitat, i després l’Ajuntament), que lluitaren per mantenir-la contra els seus detractors, que n’hi va haver i no foren pocs, i la del poble, que se la va fer seua i la va integrar en la seua personalitat col·lectiva”.  Considera també Sastre Portella la importància de les cròniques antigues i l’empremta dels Jurats (autoritats) però destaca també la consideració del poble. Més avall, en el mateix pròleg Sastre parla clar i diu: “la festa ha de ser de tots els que se l’estimen, no d’un grup partidista. L’estudi que en fa d’aquests sis anys anòmals Pons Lluch és exhaustiu (es refereix al període revolucionari). Cal llegir-lo amb atenció i treure’n profit.
Cal llegir-lo amb atenció i treure’n profit.

Continuarà...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada